Manchas / Verrugas

¿Motivos de tu Consulta?

• Molluscum contagiosum (Warts in children)
  

• Sun spots
  

• Warts on feet
  

• Warts on the hands
  

• Warty moles
  

• Body warts (Seborrheic Keratosis)
  

• Melasma
  

• Skin cysts
  

• Warts on the neck
  

Técnicas asociadas:

• Epiluminescence

• Q-Switch Laser (Affinity)

Acné / Rosacea

¿Motivos de tu Consulta?

• Rosacea
  

• Acne marks and other scars
  

• Adult Acne
  

• Facial dermatitis and other rashes on the face
  

• Juvenile Acne
  

Técnicas asociadas:

• IPL - Rosacea

• Fractionated erbium laser (non-ablative)

• Medical Surface Peeling

• Kleresca biophotonic treatment

• Pharmacological therapy with ROACCUTANE - ISOTRETINOIN

Dermatología Pediátrica

A IDERMA oferim una atenció especialitzada per a nens i adolescents amb qualsevol tipus de problema de la pell.

La Dermatologia Pediàtrica és una subespecialitat de la Dermatologia que es basa en l'estudi, la prevenció i el tractament de la salut i la constitució de la pell dels infants i adolescents.

La pell dels nens és diferent i requereix una atenció i uns tractaments especialitzats per curar totes les patologies.
 

¿Motivos de tu Consulta?

• Angiomes
  

  Els angiomes són alteracions dels vasos sanguinis que es manifesten a la pell amb taques o protuberàncies vermelles. Es presenten al cap de poc temps de néixer, per la qual cosa popularment es coneixen també com a 'taques de naixement' i solen créixer durant el primer any de vida.

• Berrugues
  

  Les berrugues víriques també són comunes en els nens. Solen aparèixer a mans i peus, encara que poden fer-ho també a qualsevol part del cos.

• Dermatitis atòpica Infantil
  

  La dermatitis atòpica o èczema atòpic es deu a una reacció de la pell similar a la d'una al·lèrgia, que fa que es produeixi una dermatitis (inflamació de la pell), que pot anar acompanyada de ferides, crostes degudes al rascat, i descamació. Actualment la dermatitis atòpica en nadons i nens és molt comú. De fet, es calcula que entre un 10% i un 20% dels nens espanyols tenen la pell atòpica. La majoria de persones deixa de patir-la quan entren a l'edat adulta, però pot ser una afecció crònica i recurrent.

• Dermatitis de contacte
  

  Engloben totes aquelles reaccions inflamatòries que es produeixen a la pell quan aquesta entra en contacte amb certes substàncies irritants o a les quals s'és al·lèrgic/a. En els nadons és habitual la dermatitis del bolquer, per la humitat i el contacte amb l'orina o la femta.

• Fongs
  

  Les infeccions per fongs són fàcilment contagioses a través del contacte pell amb pell, robes o objectes. És per això que són freqüents entre els nens. Aquestes infeccions poden produir envermelliment, picor i coïssor a la zona afectada, i de vegades, esquerdament i fissures a la pell.

• Impetigen
  

  Es tracta d'una infecció causada per un bacteri anomenat estafilococ aureus i és altament contagiosa. Sol provocar l'aparició de petites nafres o butllofes vermelloses similars a una canyella que rebenten i segreguen un fluid que forma crostes de color groc marronós.

• Mol·luscs contagiosos
  

  Es tracta d'una infecció vírica molt contagiosa que afecta fins i tot de manera significativa els nens. Es pot transmetre's per contacte pell amb pell o mitjançant l'ús de tovalloles o altres objectes. Es caracteritza per l'aparició a la pell de petits embalums molt similars a les berrugues de color perlat. En general, no causen dolor, però poden produir picor o altres molèsties.

• Polls
  

  Els polls són habituals en els nens petits i solen causar una picor intensa a tot el cuir cabellut. Això fa que els nens no puguin deixar de gratar-se, fent-se de vegades ferides al cap, cosa que alhora augmenta les possibilitats que apareguin infeccions, granellades, crostes i supuracions.

Técnicas asociadas:

Carcinoma / Melanoma / Oncología cutánea

El carcinoma és el càncer de pell més freqüent i que acostuma a tenir un bon pronòstic.

El melanoma és menys comú però molt més agressiu, sobretot si no es detecta en fases inicials.

La revisió de lunars i la pell en general és fonamental per aconseguir un diagnòstic precoç dels carcinomes cutanis, el melanoma i altres tipus de càncer de pell.
 

¿Motivos de tu Consulta?

• Altres tipus de càncer de pell
  

  Hi ha altres tipus de càncer de pell, encara que són molt menys freqüents. Es tracta del carcinoma de cèl·lules de Merkel, sarcomes, el carcinoma de glàndules sebàcies, tumors adnexal de la pell o el limfoma cutani.

• Carcinoma basocel·lular
  

  És un tipus de càncer de pell que apareix sobretot a la cara i el coll. Sol manifestar-se en forma de lesions amb relleu de color rosat amb vores 'perlats', plaques vermelles i descamatives, plaques rosades o blanquinoses mal delimitades i amb aspecte de 'cicatriu' o ferides (úlceres) que no es curen. És un càncer agressiu localment, però rarament dóna lloc a metàstasi.

• Carcinoma Escamós
  

  És un càncer de les cèl·lules de l'epidermis (capa superior de la pell) més agressiu que el carcinoma basocel·lular. Apareix sobretot en àrees exposades al sol i, sovint, sobre una lesió prèvia (queratosi actíniques). Se sol manifestar amb lesions vermelloses, amb crostes o escates al centre, i té tendència a ulcerar-se. La metàstasi és poc freqüent en el cas dels carcinomes escamosos.

• Melanoma
  

  És un càncer de pell agressiu i té tendència a la metàstasis. El diagnòstic precoç és vital per a la seva evolució.

• Queilitis actínica
  

  Es tracta d'una lesió precancerosa que afecta fonamentalment el llavi inferior. Consisteix en lesions blanquinoses i crostes que s'erosionen. En un 10-20% dels casos, progressa a carcinoma escatós. Les persones fumadores tenen més risc de patir aquesta afecció.

• Queratosi actínica
  

  Aquest tipus de lesions són un indicador de dany solar. Solen tractar-se de lesions de menys d'1 cm de diàmetre i amb una superfície escamosa o crosta. La seva localització més habitual és a la cara, cuir cabellut, mans i avantbraços. En un 5-10% dels casos, la queratosi actínica progressa a carcinoma escatós.

Técnicas asociadas:

• Biòpsia de pell

  Una biòpsia de pell és l'extracció o extirpació d'una petita porció de teixit cutani per poder-lo examinar al laboratori. S'utilitza per diagnosticar o bé descartar alguna malaltia.

• Cirurgia del Gangli Sentinella a Melanoma

  La biòpsia de gangli sentinella permet reduir la morbiditat en el tractament del melanoma i els problemes secundaris de cirurgies més invasives.

• Cirurgia Microgràfica de Mohs

  La cirurgia microgràfica de Mohs és una tècnica quirúrgica específica per al càncer de pell molt més precisa i eficaç que la cirurgia convencional.

• Epiluminescència

  El mapa de lunars o Body-Map Fotofinder utilitza la tecnologia de l'epiluminescència o dermatoscòpia digital per realitzar una exploració segura i eficaç de tots els lunars, taques i tumors de la pell. La dermatoscòpia permet diagnosticar lesions en fases inicials, fins i tot abans que l'exploració visual normal les pugui reconèixer.

• Teràpia Fotodinàmica

• Crioteràpia

  La criocirurgia o crioteràpia congela la lesió de la pell amb nitrogen líquid per eliminar-la sense fer malbé la pell sana del seu voltant.

Sudoración Excesiva

Les parts més afectades per la hiperhidrosi són les mans, els peus, la cara, el tron, les aixelles i la zona de les angonals.

La sudoració excessiva incrementa el risc d'infeccions a la pell.

Tot i això, aquesta afecció té sobretot un impacte a nivell social i emocional.
 

¿Motivos de tu Consulta?

• Hiperhidrosi primària focal
  

  És una hiperhidrosi o sudoració excessiva que té un component genètic. Sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat. Afecta una o diverses parts del cos i els episodis de sudoració excessiva solen tenir lloc durant el dia.

• Hiperhidrosi secundària generalitzada
  

  Aquest tipus d'hiperhidrosi o sudoració excessiva apareixen a causa d'una malaltia, el consum de medicaments o determinats tractaments. Afecta totes les parts del cos i tendeix a produir-se durant la nit.

Técnicas asociadas:

• Bòtox

  La toxina botulínica o bòtox es fa servir per tractar arrugues o línies d'expressió, en tractaments de rejoveniment facial i de sudació excessiva.

• Lipolàser

  IDERMA va ser el primer centre de Catalunya en oferir tractaments amb lipolàser i sent els especialistes amb més experiència en aquest tipus de tractaments.

Patología genital

La humitat, la temperatura i els fluids corporals d'aquesta àrea, juntament amb la juxtaposició dels tractes urinari, gastrointestinal i genital, són factors que predisposen a l'aparició d'afeccions de la pell o les mucoses,
 

¿Motivos de tu Consulta?

• Condiloma
  

  Es tracta de la malaltia de transmissió sexual més comú. Està gairebé sempre relacionada amb un tipus de Virus del Papil·loma Humà (VPH) de baix risc, però alguns tipus s'han associat al càncer vulvar i al càncer de penis. Els condilomes o berrugues genitals solen presentar-se en forma de pàpules o pediculades (amb una estructura semblant a una tija o tronc) i amb una superfície irregular. Es poden presentar a tota la mucosa anogenital i creixen progressivament. En general, són asimptomàtiques, però poden causar picor, cremor o sagnat.

• Dermatitis genital per contacte
  

  La dermatitis genital pot ésser al·lèrgica o irritativa i sol estar provocada per l'ús de preservatius, espermaticides, lubricants o sabons, o bé per dutxes vaginals o el consum de certs medicaments.

• Herpes genital
  

  L'herpes genital es caracteritza per l'erupció de petites butllofes plenes d'un fluid de color groc clar. Quan aquestes butllofes es trenquen, deixen nafres doloroses que formen una crosta. Altres símptomes de la infecció són la febre, el malestar general, el dolor en orinar i la disminució de la gana.

• Lesions malignes o premalignes
  

  Els condilomes poden ser lesions precursores del càncer de penis o vulvar. Així mateix, poden aparèixer carcinomes a l'àrea genital, generalment vulva, penis i/o prepuci. El melanoma també pot aparèixer a les mucoses de la vulva, la vagina o el penis.

• Liquen esclerós genital
  

  El liquen esclerós és un trastorn poc freqüent que provoca taques blanques a la pell i fa que sigui més prima del normal. Les taques també poden ser violàcies i presentar telangiectàsies, vesícules i erosions a la superfície. Sol afectar la zona dels genitals i l'anus.

• Malalties de la pell a l'àrea genital
  

  Malalties cutànies com el vitiligen, la psoriasi o el liquen pla també poden manifestar-se amb lesions a l'àrea genital.

• Malalties de transmissió sexual
  

  Més enllà dels condilomes o berrugues anogenitals, hi ha malalties de transmissió sexual com l'herpes o la sífilis que produeixen lesions a l'àrea genital.

• Papilomatosi vestibular
  

  Sovint es refereix a la papil·lomatosi vestibular com la contrapartida femenina de les pàpules perlades al penis. Es tracta d'una variant normal de la mucosa vestibular que s'observa fins a un 45% de les dones premenopàusiques i un 10% de les postmenopàusiques. Aquestes pàpules es localitzen a la cara interna dels llavis menors.

• Pàpules perlades del penis
  

  Les pàpules perlades es consideren una condició normal del penis. Són petits embalums d'entre 1 i 2 mm de diàmetre que poden estar acuminats o disposats en una forma anular. Poden ser de color rosa, groc o de la mateixa tonalitat que la pell. Aquestes pàpules solen disposar-se en una o dues files al voltant de la corona

Técnicas asociadas:

• Crioteràpia

  La criocirurgia o crioteràpia congela la lesió de la pell amb nitrogen líquid per eliminar-la sense fer malbé la pell sana del seu voltant.

Enfermedades de las uñas

Les ungles poden reflectir la presència de moltes malalties: malalties exclusivament unguials, de malalties de la pell o de malalties sistèmiques.
 

¿Motivos de tu Consulta?

• Hematomes subunguals
  

  Són hemorràgies sota l'ungla produïdes per traumatismes o microtraumatismes reiterats sobre l'ungla. Sol aparèixer una taca de color negrós.

• Berrugues a les ungles
  

  Les berrugues subungueals i periungueals es troben a sota o al voltant de les ungles dels dits de les mans i dels peus.

• Infecció per fongs
  

  L'onicomicosi és la infecció per fongs de la làmina unguial o el llit unguial. Les ungles presenten deformació i decoloració groguenca o blanquinosa.

• Malalties genètiques amb manifestació unguial
  

  Les anomalies genètiques de les ungles són rares i heterogènies i poden ocórrer de forma aïllada o associada a altres alteracions de la pell, els cabells, les dents o les glàndules sudorípares.

• Psoriasi ungueal o liquen pla d'ungles
  

  Malalties inflamatòries com la psoriasi o el liquen pla poden manifestar-se amb lesions a les ungles. La psoriasi unguial pot incloure símptomes com a esquerdes, creixement anormal de les ungles i decoloració. Aquestes també poden 'afluixar-se' i separar-se de la llet unguial. Al liquen pla sol observar-se un afinament de les ungles, l'aparició de solcs o esquerdes, i/o la pèrdua d'elles.

• Taques o lunars a les ungles
  

  Les ungles poden presentar taques de coloració (de marró clara a la fosca) i de forma longitudinal (línia). Poden deure's a causes mecàniques, el consum de certs fàrmacs, alteracions endocrinològiques o pigmentació racial. Quan la línia afecta una sola ungla sol estar produïda per la presència d'un nevus (lunar). El melanoma a les ungles és poc freqüent, però davant de l'aparició d'una taca d'aquestes característiques cal anar sempre al dermatòleg.

• Tumors cancerosos
  

  Els tumors cancerosos a les ungles inclouen la malaltia de Bowen (una forma precoç de càncer de pell), el carcinoma de cèl·lules escamoses i el melanoma maligne. És fonamental acudir al dermatòleg si apareix una taca fosca a l'ungla.

• Ungler
  

  La paroníquia és una infecció de la pell que hi ha al voltant d'una ungla de la mà o del peu. L'àrea afectada es pot inflar, envermellir i fer mal, podent-se formar sobre ella una ampolla plena de pus o abscés.

• Ungles encarnades
  

  És la incrustació de la làmina unguial al plec lateral de pell de la mateixa.

Técnicas asociadas:

Patología oral

¿Motivos de tu Consulta?

• Aftes bucals
  

  Les aftes bucals o nafres són lesions petites i superficials que apareixen a la mucosa oral. Aquestes aftes es caracteritzen per tenir una forma rodona o ovalada, vores vermelloses i un color blanquinós o groguenc al centre.

• Lesions blanques
  

  Es tracta de plaques blanques de la mucosa oral que no es desprenen en fregar. És important trobar-ne la causa, ja que de vegades poden ser una entitat premaligna.

Técnicas asociadas:

Vitíligo / Pérdida de pigmentación

¿Motivos de tu Consulta?

• Vitiligen a l'adult
  

  Es tracta d'un trastorn pigmentari que provoca la destrucció dels melanòcits (les cèl·lules que donen color a la pell) i que desencadena en el desenvolupament de lesions totalment blanques. Les causes del vitiligen semblen ser multifactorials i se suma la predisposició genètica, factors autoimmunes i estrès en el melanòcit. Les taques blanques solen aparèixer simètricament a banda i banda del cos.

• Infecció per fongs
  

  La pitiriasi versicolor és una infecció freqüent, sobretot entre els joves, provocada per fongs. Aquesta afecció es caracteritza per l'aparició de taques blanques que solen ser petites i rodones. No obstant això, però, poden unir-se entre si i augmentar-ne la mida. Les lesions solen aparèixer a l'esquena, el pit i la part superior dels braços i provoquen descamació i una lleu picor.

• Taques blanques en nens
  

  La pitiriasi alba és un tipus de dermatitis que es caracteritza per provocar l'aparició de taques blanques a la cara. És una condició habitual en nens i adolescents.

• Taques blanques pel sol
  

  La hipomelanosi en gotes es caracteritza per l'aparició de petites taques blanques i arrodonides a les àrees més exposades al sol. Sobretot, als braços i les cames. Normalment es noten més quan la pell està bronzejada. Tot i que no causen molèsties, són un símptoma de dany solar.

• Vitiligen infantil
  

  Aproximadament la meitat dels pacients amb vitiligen comencen a la infància, amb una lleu predominància femenina. En la majoria dels casos de vitiligen infantil, les taques blanques també apareixen de forma simètrica a banda i banda del cos. No obstant això, els petits tenen més possibilitats d'experimentar vitiligen segmentari. Aquest es caracteritza per l'aparició de taques blanques a una regió específica i en un sol costat del cos. Encara que és menys sensible al tractament, el vitiligen segmentari sol aparèixer només per un temps breu i després desapareix.

Técnicas asociadas:

Otras problemas de la piel

Altres malalties de la pell, no tan conegudes, tenen un gran impacte a la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Algunes tenen un origen genètic, mentre que d'altres combinen factors genètics i ambientals.
 

¿Motivos de tu Consulta?

• Candidiasi
  

  La candidiasi afecta habitualment a les zones humides i càlides de la pell i les mucoses (com les aixelles, la boca, les ungles, el gland i la vagina). Els símptomes d'aquesta infecció causada per l'augment desmesurat de la població de fongs càndida, varien en funció de la zona del cos que es vegi afectada. Quan afecta la mucosa bucal, se sol manifestar amb la presència de plaques blanquinoses de textura cremosa. A la mucosa genito-perianal els símptomes són envermelliment, inflor, picor i cremor.

• Dishidrosi
  

  És una afecció cutània caracteritzada per l'aparició de petites butllofes a les puntes i costats dels dits de mans o peus, els palmells de les mans i les plantes dels peus. Les butllofes poden picar, fer mal o no provocar cap símptoma. Les causes de la dishidrosi són desconegudes, encara que semblen relacionades amb períodes d'ansietat i estrès. Pot aparèixer en tots dos sexes i a totes les edats.

• Erisipel-la
  

  L'erisipel·la és una infecció aguda i disseminada de la dermis, la capa intermèdia de la pell, i els teixits subcutanis. Està causada, generalment, pels bacteris estreptococs del grup A i pot afectar qualsevol persona, encara que és més freqüent en nens i persones grans. Aquest bacteri ataca la pell i el teixit cel·lular subcutani, moltes vegades aprofitant-se de talls o úlceres a la pell. La majoria de vegades l'erisipel·la afecta les cames, però pot aparèixer també a la cara. La zona infectada adquireix un color vermell intens i és dura, inflamada i calenta. L'erisipel·la pot anar acompanyada de dolor a l'àrea afectada, malestar general, calfreds i febre.

• Herpes zòster
  

  L'herpes zòster és una erupció a la pell deguda a la reactivació del virus varicel·la zòster. La causa per la qual el virus es reactiva no és clara i la malaltia pot afectar qualsevol persona i qualsevol edat. És una malaltia contagiosa. El primer símptoma generalment és dolor, formigueig o ardor a la zona del nervi afectat. Poc després apareixen l'erupció i les butllofes, les quals es trenquen formant petites úlceres. L'herpes zòster pot causar també dolor abdominal, febre i calfreds i malestar general.

• Hidrosadenitis
  

  És una malaltia inflamatòria crònica que es caracteritza per l'aparició de petites i doloroses protuberàncies sota la pell que es poden obrir o formar túnels. Sol afectar les àrees de fregament com les aixelles, les engonals, els glutis i els pits. És més freqüent en dones i sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat.

• Ictiosi
  

  És una malaltia cutània que fa que la pell es torni seca i escamosa, s'engruixi i piqui. És una patologia d'origen genètic, relativament comú, que comença a la infància i es manté al llarg de la vida. Les lesions són més freqüents a les extremitats, especialment a les cames, però també es pot veure afectat el tronc.

• Pitiriasi rosada de Gibert
  

  És una malaltia infecciosa, presumiblement d'origen víric, que afecta generalment adolescents o adults joves i és lleugerament més freqüent entre els homes. Sol iniciar-se amb una única lesió en forma de placa anul·lar amb la vora descamativa al tronc i que pot assolir diversos centímetres de diàmetre. Va seguida, al cap d'uns dies, de l'aparició de múltiples taques i pàpules més petites. Es distribueixen de manera simètrica, esquitxades per tronc, braços i cames.

• Pitiriasi versicolor
  

  Es tracta d'una infecció per fongs que afecta la pell causant trastorns de pigmentació. És una micosi crònica, lleu, normalment asimptomàtica i no és contagiosa. Pot afectar persones de qualsevol edat, i és més freqüent en adults joves. Es caracteritza pel desenvolupament de taques arrodonides de color cafè, rosat o blanc, lleument descamatives en tronc i braços.

• Sarna
  

  És una malaltia de la pell causada per un àcar que provoca picor, especialment durant la nit, erupcions cutànies, úlceres i línies primes a la pell. Es transmet generalment pel contacte pell amb pell.

Técnicas asociadas:

• Biòpsia de pell

  Una biòpsia de pell és l'extracció o extirpació d'una petita porció de teixit cutani per poder-lo examinar al laboratori. S'utilitza per diagnosticar o bé descartar alguna malaltia.