Revisió de pell/ lunar

Les pigues poden ser de diferents mides, formes i colors, depenent de la seva localització i mode d'aparició. No obstant això, solen ser rosats o marrons, plans o voluminosos i de forma ovalada. Poden estar aïllats o en grups.

El principal perill dels lunars és que es poden transformar en melanoma, un tipus de càncer de pell que pot tenir conseqüències serioses.

La revisió de lunars és fonamental. Si mai no te'ls ha revisat un dermatòleg, ho hauries de fer.

Si el dermatòleg et diu de revisar-te'ls periòdicament, és molt important que segueixis el consell.
 

¿Motius de Consulta?

• Eliminar lunars
  

  La majoria de nevus només requereixen revisions dermatològiques periòdiques. Tot i això, hi ha ocasions en què es decideix treure lunars perquè tenen un aspecte irregular, la seva localització implica un difícil control o per qüestions estètiques

• Nevus displàsic o nevus atípics
  

  Els nevus displàsics o atípics són aquells que tenen una forma irregular, presenten més d'un color i tenen un diàmetre més gran de 6 mm (és a dir, són més grans que la goma d'un llapis). Són nevus que han de ser valorats i controlats per un dermatòleg, perquè hi ha el risc que es converteixin en lunars malignes o cancerígens.

• Nevus o lunars benignes
  

  La majoria de persones tenen lunars benignes a la pell i fins i tot en alguns casos en gran quantitat, podent comptar-se més de 100 nevus. Aquests lunars benignes usualment es troben a qualsevol zona corporal, fins i tot al cuir cabellut o els genitals. Encara que la majoria dels lunars comuns poden estar presents des del naixement, usualment apareixen més tard, en la infantesa.

• Revisió de lunars periòdica (Screening de la pell)
  

  Encara que els lunars comuns no són cancerígens, les persones que presenten més de 50 nevus tenen més risc de patir melanoma. L'augment del càncer de pell a la població fa necessari la creació d'equips mèdics experts en la revisió de pigues (screening cutani) i el diagnòstic precoç d'aquesta patologia. Les persones amb múltiples pigues han de fer un control de pigues freqüent, amb la periodicitat que dictarà el dermatòleg.

Tècniques associades:

• Cirurgia cutània amb mínima cicatriu

  Els dermatòlegs són els metges experts en cirurgia cutània per treure lunars o qualsevol altra tumoració cutània. Gràcies a aquesta tècnica quirúrgica, s'elimina la piga de forma adequada, deixant la menor cicatriu possible.

• Epiluminescència

  El mapa de lunars o Body-Map Fotofinder utilitza la tecnologia de l'epiluminescència o dermatoscòpia digital per realitzar una exploració segura i eficaç de tots els lunars, taques i tumors de la pell. La dermatoscòpia permet diagnosticar lesions en fases inicials, fins i tot abans que l'exploració visual normal les pugui reconèixer.

• Làser CO2 microablatiu

  El làser CO2 micro-ablatiu permet treure lunars berrugosos deixant una mínima o nul·la cicatriu.

Taques / Berrugues

Encara que es tracti de lesions cutànies inofensives, algunes poden causar molèsties, per exemple, els mol·luscs contagiosos en nens, els lunars berrugosos o les berrugues plantars.

Tant les taques, les pigues, les berrugues o lesions com la queratosi seborreica solen provocar també una incomoditat estètica.

El dermatòleg és el metge especialista per valorar qualsevol canvi a la pell i per treure berrugues, taques, lunars i lesions cutànies amb seguretat i eficàcia.
 

¿Motius de Consulta?

• Berrugues a les mans
  

  Les berrugues a les mans son una de les localitzacions més habituals. Tot i que acostumen a ser inofensives, les berrugues poden ocasionar molèsties, a més d'una incomoditat estètica. Treure les berrugues de les mans és la també la manera de prevenir la propagació de les lesions a altres parts del cos o a altres persones.

• Berrugues al coll
  

  Les berrugues al coll solen ser fibromes tous o acrocordons que apareixen per predisposició genètica, canvis hormonals o sobrepès, entre altres causes. També s'ha associat l'aparició de berrugues al coll amb la diabetis mal controlada. Aquestes lesions no solen causar símptomes, però en estar en una zona de fregament, poden inflamar-se i molestar.

• Berrugues als peus
  

  Les berrugues als peus solen aparèixer a la planta (berrugues plantars) o als dits. De vegades, quan hi ha una berruga al taló del peu o altres zones de suport, aquestes poden créixer cap a dins, sota un call. Les berrugues als peus poden provocar dolor i sensibilitat al caminar o estar dret. Eliminar les berrugues dels peus acaba amb aquestes molèsties.

• Berrugues corporals (Queratosis Seborreiques)
  

  La queratosi seborreica generalment apareix com un bony marró o negre al pit, les espatlles o l'esquena. Per això moltes vegades es descriguin com a berrugues al cos o berrugues corporals. També poden aparèixer a la cara. La seva aparença pot ser semblant a algunes lesions del càncer de pell, per la qual cosa sempre han de ser valorades per un dermatòleg. Tot i que no sol causar dolor, generalment es decideix eliminar la queratosi seborreica perquè molesta o s'irrita amb el frec de la roba, així com per raons estètiques.

• Lunars berrugosos
  

  Els lunars berrugosos reben aquest nom perquè es tracta d'un tipus de lunars en forma de berruga. Al principi, aquests lunars són com una piga, llisos i de color marró o negre. Tot i això, amb el pas del temps, aquests es tornen voluminosos. Encara que no representin un problema de salut, solen causar una important incomoditat estètica, a més de poder molestar amb el frec de la roba.

• Melasma
  

  El melasma és un tipus de taca que pot ser de color marró clar o fosc i que apareix normalment a la cara. Aquest tipus de taques sol afectar dones joves i es relaciona la seva aparició amb exposició solar juntament amb factors hormonals. Per això solen aparèixer a l'embaràs, la lactància o amb l'ús d'anticonceptius hormonals.

• Mol·lusc contagiós (berrugues en nens)
  

  El mol·lusc contagiós en nens és una infecció molt comuna que es caracteritza per l'aparició d'uns petits bonys a la pell, molt semblants a les berrugues. En general, no causen dolor, però poden picar, envermellir-se i inflamar-se. Tal com indica el seu nom, són molt contagiosos i de fàcil autoinoculació. El tractament per al mol·lusc contagiós en nens té com a objectiu acabar amb les molèsties que pot provocar, així com prevenir la propagació de les lesions a altres parts del cos o altres persones.

• Quists cutanis
  

  La pell pot presentar diferents tipus de quists. Des de quists més grans (quists epidermoides i quists sebacis o pilosos), fins a petits quists (quists de milia o millium). Els quists cutanis grans no solen ser dolorosos, tret que esclatin sota la pell, s'inflamin o s'infectin. Tot i així, és convenient eliminar els quists. Treure els quists de millium respon habitualment a una qüestió estètica, encara que també poden causar molèsties.

• Taques del sol
  

  L'exposició solar provoca l'aparició de taques fosques a la pell, de color marró o negre. Es tracta de llentiscles solars o, com es coneixen popularment, taques del sol. Aquestes tendeixen a aparèixer a mesura que s'envelleix.

Tècniques associades:

• Epiluminescència

  El mapa de lunars o Body-Map Fotofinder utilitza la tecnologia de l'epiluminescència o dermatoscòpia digital per realitzar una exploració segura i eficaç de tots els lunars, taques i tumors de la pell. La dermatoscòpia permet diagnosticar lesions en fases inicials, fins i tot abans que l'exploració visual normal les pugui reconèixer.

• Làser Q-Switch (Affinity)

  El làser Affinity QS és un potent làser molt eficaç en el tractament lesions pigmentades com a lunars i l'eliminació de tatuatges.

Acné / Rosacea

¿Motius de Consulta?

• Acné adult
  

  L'acné adult pot aparèixer un cop superats els vint anys d'edat i durar fins als 35 o els 40. A l'edat adulta, però, es tracta d'una patologia majoritàriament femenina.

• Acné juvenil
  

  L'acné juvenil, tant en nois com en noies, és el més habitual i persistent, a més que sol ser el més sever. Apareix entre els 12 i els 20 anys i afecta, sobretot, la zona T de la cara (front, nas i mentó), però també pot aparèixer al pit, espatlles i esquena. Té molta repercussió a l'autoestima dels adolescents. Fins i tot un acné lleu pot deixar cicatrius d'acné permanents.

• Dermatitis facials i altres erupcions a la cara
  

  La dermatitis seborreica, la dermatitis al·lèrgica i la dermatitis atòpica, així com la pell sensible, són causa de consulta al dermatòleg per la simptomatologia que produeixen i per l'afectació social associada.

• Marques d'acné o altres cicatrius
  

  Les marques d'acné són la seqüela principal d'aquesta afecció cutània. Aquestes cicatrius poden ser profundes i molt visibles, per la qual cosa solen produir una gran preocupació estètica. Eliminar les marques de l'acné és una inquietud freqüent, així com treure cicatrius que afecten la cara.

• Rosàcia
  

  La rosàcia o l'acné rosàcia és una afecció de la pell que causa envermelliment i l'aparició de granets vermells i amb pus.

Tècniques associades:

• IPL - Rosàcia

  La Plataforma Nordlys de polsos curts en submilisegons permet tractar alteracions vasculars resistents i rosàcia, que fins ara únicament eren abordables amb altres tipus de làser.

• Làser Erbio fraccionat (no ablatiu)

  El Làser Frax s'utilitza per a tractaments de marques d'acné i cicatrius, porus, arrugues i millora de la textura de la pell. La seva tecnologia permet obtenir millors resultats terapèutics que altres teràpia làser resurfacing, amb menys molèsties i menys envermelliment de la zona tractada. Mitjançant aquesta nova tecnologia es recupera el to i la textura de la pell.

• Peeling Mèdic Superficial

  Els peeling mèdics consisteixen en l'aplicació de substàncies com l'àcid salícilic i l'àcid glulicòlic sobre la pell per eliminar les lesions que pot tenir la pell: cicatrius, marques, taques, arrugues,...

• Teràpia biofotònica Kleresca

  La teràpia biofotònica, basada en les capacitats terapèutiques dels fotons de la llum, estimula els mecanismes de reparació naturals de la pell i suposa un avenç molt important en el tractament de l'acné i la rosàcia en produir una millora molt significativa de la terapèutica d'aquests problemes com un bon balanç entre seguretat i eficàcia. No només tracta la inflamació cutània, sinó que també millora les cicatrius que deixa al induir un augment en la producció de col·lagen.

• Teràpia farmacològica amb ROACUTAN - ISOTRETINOINA

  És un dels tractaments més efectius per a l'acné. Tècnicament s'anomena isotretinoïna, però també se'l sol anomenar sovint roacutà, ja que va ser el primer nom comercial que va rebre. Cal ser precrit per especialista i fer seguiment analític per detectar ràpidament efectes secundaris. A les dones és important l'anticoncepció.

Dermatologia Pediàtrica

A IDERMA oferim una atenció especialitzada per a nens i adolescents amb qualsevol tipus de problema de la pell.

La Dermatologia Pediàtrica és una subespecialitat de la Dermatologia que es basa en l'estudi, la prevenció i el tractament de la salut i la constitució de la pell dels infants i adolescents.

La pell dels nens és diferent i requereix una atenció i uns tractaments especialitzats per curar totes les patologies.
 

¿Motius de Consulta?

• Angiomes
  

  Els angiomes són alteracions dels vasos sanguinis que es manifesten a la pell amb taques o protuberàncies vermelles. Es presenten al cap de poc temps de néixer, per la qual cosa popularment es coneixen també com a 'taques de naixement' i solen créixer durant el primer any de vida.

• Berrugues
  

  Les berrugues víriques també són comunes en els nens. Solen aparèixer a mans i peus, encara que poden fer-ho també a qualsevol part del cos.

• Dermatitis atòpica Infantil
  

  La dermatitis atòpica o èczema atòpic es deu a una reacció de la pell similar a la d'una al·lèrgia, que fa que es produeixi una dermatitis (inflamació de la pell), que pot anar acompanyada de ferides, crostes degudes al rascat, i descamació. Actualment la dermatitis atòpica en nadons i nens és molt comú. De fet, es calcula que entre un 10% i un 20% dels nens espanyols tenen la pell atòpica. La majoria de persones deixa de patir-la quan entren a l'edat adulta, però pot ser una afecció crònica i recurrent.

• Dermatitis de contacte
  

  Engloben totes aquelles reaccions inflamatòries que es produeixen a la pell quan aquesta entra en contacte amb certes substàncies irritants o a les quals s'és al·lèrgic/a. En els nadons és habitual la dermatitis del bolquer, per la humitat i el contacte amb l'orina o la femta.

• Fongs
  

  Les infeccions per fongs són fàcilment contagioses a través del contacte pell amb pell, robes o objectes. És per això que són freqüents entre els nens. Aquestes infeccions poden produir envermelliment, picor i coïssor a la zona afectada, i de vegades, esquerdament i fissures a la pell.

• Impetigen
  

  Es tracta d'una infecció causada per un bacteri anomenat estafilococ aureus i és altament contagiosa. Sol provocar l'aparició de petites nafres o butllofes vermelloses similars a una canyella que rebenten i segreguen un fluid que forma crostes de color groc marronós.

• Mol·luscs contagiosos
  

  Es tracta d'una infecció vírica molt contagiosa que afecta fins i tot de manera significativa els nens. Es pot transmetre's per contacte pell amb pell o mitjançant l'ús de tovalloles o altres objectes. Es caracteritza per l'aparició a la pell de petits embalums molt similars a les berrugues de color perlat. En general, no causen dolor, però poden produir picor o altres molèsties.

• Polls
  

  Els polls són habituals en els nens petits i solen causar una picor intensa a tot el cuir cabellut. Això fa que els nens no puguin deixar de gratar-se, fent-se de vegades ferides al cap, cosa que alhora augmenta les possibilitats que apareguin infeccions, granellades, crostes i supuracions.

Tècniques associades:

Carcinoma / Melanoma / Oncologia cutània

El carcinoma és el càncer de pell més freqüent i que acostuma a tenir un bon pronòstic.

El melanoma és menys comú però molt més agressiu, sobretot si no es detecta en fases inicials.

La revisió de lunars i la pell en general és fonamental per aconseguir un diagnòstic precoç dels carcinomes cutanis, el melanoma i altres tipus de càncer de pell.
 

¿Motius de Consulta?

• Altres tipus de càncer de pell
  

  Hi ha altres tipus de càncer de pell, encara que són molt menys freqüents. Es tracta del carcinoma de cèl·lules de Merkel, sarcomes, el carcinoma de glàndules sebàcies, tumors adnexal de la pell o el limfoma cutani.

• Carcinoma basocel·lular
  

  És un tipus de càncer de pell que apareix sobretot a la cara i el coll. Sol manifestar-se en forma de lesions amb relleu de color rosat amb vores 'perlats', plaques vermelles i descamatives, plaques rosades o blanquinoses mal delimitades i amb aspecte de 'cicatriu' o ferides (úlceres) que no es curen. És un càncer agressiu localment, però rarament dóna lloc a metàstasi.

• Carcinoma Escamós
  

  És un càncer de les cèl·lules de l'epidermis (capa superior de la pell) més agressiu que el carcinoma basocel·lular. Apareix sobretot en àrees exposades al sol i, sovint, sobre una lesió prèvia (queratosi actíniques). Se sol manifestar amb lesions vermelloses, amb crostes o escates al centre, i té tendència a ulcerar-se. La metàstasi és poc freqüent en el cas dels carcinomes escamosos.

• Melanoma
  

  És un càncer de pell agressiu i té tendència a la metàstasis. El diagnòstic precoç és vital per a la seva evolució.

• Queilitis actínica
  

  Es tracta d'una lesió precancerosa que afecta fonamentalment el llavi inferior. Consisteix en lesions blanquinoses i crostes que s'erosionen. En un 10-20% dels casos, progressa a carcinoma escatós. Les persones fumadores tenen més risc de patir aquesta afecció.

• Queratosi actínica
  

  Aquest tipus de lesions són un indicador de dany solar. Solen tractar-se de lesions de menys d'1 cm de diàmetre i amb una superfície escamosa o crosta. La seva localització més habitual és a la cara, cuir cabellut, mans i avantbraços. En un 5-10% dels casos, la queratosi actínica progressa a carcinoma escatós.

Tècniques associades:

• Biòpsia de pell

  Una biòpsia de pell és l'extracció o extirpació d'una petita porció de teixit cutani per poder-lo examinar al laboratori. S'utilitza per diagnosticar o bé descartar alguna malaltia.

• Cirurgia del Gangli Sentinella a Melanoma

  La biòpsia de gangli sentinella permet reduir la morbiditat en el tractament del melanoma i els problemes secundaris de cirurgies més invasives.

• Cirurgia Microgràfica de Mohs

  La cirurgia microgràfica de Mohs és una tècnica quirúrgica específica per al càncer de pell molt més precisa i eficaç que la cirurgia convencional.

• Epiluminescència

  El mapa de lunars o Body-Map Fotofinder utilitza la tecnologia de l'epiluminescència o dermatoscòpia digital per realitzar una exploració segura i eficaç de tots els lunars, taques i tumors de la pell. La dermatoscòpia permet diagnosticar lesions en fases inicials, fins i tot abans que l'exploració visual normal les pugui reconèixer.

• Teràpia Fotodinàmica

• Crioteràpia

  La criocirurgia o crioteràpia congela la lesió de la pell amb nitrogen líquid per eliminar-la sense fer malbé la pell sana del seu voltant.

Sudoració Excessiva

Les parts més afectades per la hiperhidrosi són les mans, els peus, la cara, el tron, les aixelles i la zona de les angonals.

La sudoració excessiva incrementa el risc d'infeccions a la pell.

Tot i això, aquesta afecció té sobretot un impacte a nivell social i emocional.
 

¿Motius de Consulta?

• Hiperhidrosi primària focal
  

  És una hiperhidrosi o sudoració excessiva que té un component genètic. Sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat. Afecta una o diverses parts del cos i els episodis de sudoració excessiva solen tenir lloc durant el dia.

• Hiperhidrosi secundària generalitzada
  

  Aquest tipus d'hiperhidrosi o sudoració excessiva apareixen a causa d'una malaltia, el consum de medicaments o determinats tractaments. Afecta totes les parts del cos i tendeix a produir-se durant la nit.

Tècniques associades:

• Bòtox

  La toxina botulínica o bòtox es fa servir per tractar arrugues o línies d'expressió, en tractaments de rejoveniment facial i de sudació excessiva.

• Lipolàser

  IDERMA va ser el primer centre de Catalunya en oferir tractaments amb lipolàser i sent els especialistes amb més experiència en aquest tipus de tractaments.

Patologia genital

La humitat, la temperatura i els fluids corporals d'aquesta àrea, juntament amb la juxtaposició dels tractes urinari, gastrointestinal i genital, són factors que predisposen a l'aparició d'afeccions de la pell o les mucoses,
 

¿Motius de Consulta?

• Condiloma
  

  Es tracta de la malaltia de transmissió sexual més comú. Està gairebé sempre relacionada amb un tipus de Virus del Papil·loma Humà (VPH) de baix risc, però alguns tipus s'han associat al càncer vulvar i al càncer de penis. Els condilomes o berrugues genitals solen presentar-se en forma de pàpules o pediculades (amb una estructura semblant a una tija o tronc) i amb una superfície irregular. Es poden presentar a tota la mucosa anogenital i creixen progressivament. En general, són asimptomàtiques, però poden causar picor, cremor o sagnat.

• Dermatitis genital per contacte
  

  La dermatitis genital pot ésser al·lèrgica o irritativa i sol estar provocada per l'ús de preservatius, espermaticides, lubricants o sabons, o bé per dutxes vaginals o el consum de certs medicaments.

• Herpes genital
  

  L'herpes genital es caracteritza per l'erupció de petites butllofes plenes d'un fluid de color groc clar. Quan aquestes butllofes es trenquen, deixen nafres doloroses que formen una crosta. Altres símptomes de la infecció són la febre, el malestar general, el dolor en orinar i la disminució de la gana.

• Lesions malignes o premalignes
  

  Els condilomes poden ser lesions precursores del càncer de penis o vulvar. Així mateix, poden aparèixer carcinomes a l'àrea genital, generalment vulva, penis i/o prepuci. El melanoma també pot aparèixer a les mucoses de la vulva, la vagina o el penis.

• Liquen esclerós genital
  

  El liquen esclerós és un trastorn poc freqüent que provoca taques blanques a la pell i fa que sigui més prima del normal. Les taques també poden ser violàcies i presentar telangiectàsies, vesícules i erosions a la superfície. Sol afectar la zona dels genitals i l'anus.

• Malalties de la pell a l'àrea genital
  

  Malalties cutànies com el vitiligen, la psoriasi o el liquen pla també poden manifestar-se amb lesions a l'àrea genital.

• Malalties de transmissió sexual
  

  Més enllà dels condilomes o berrugues anogenitals, hi ha malalties de transmissió sexual com l'herpes o la sífilis que produeixen lesions a l'àrea genital.

• Papilomatosi vestibular
  

  Sovint es refereix a la papil·lomatosi vestibular com la contrapartida femenina de les pàpules perlades al penis. Es tracta d'una variant normal de la mucosa vestibular que s'observa fins a un 45% de les dones premenopàusiques i un 10% de les postmenopàusiques. Aquestes pàpules es localitzen a la cara interna dels llavis menors.

• Pàpules perlades del penis
  

  Les pàpules perlades es consideren una condició normal del penis. Són petits embalums d'entre 1 i 2 mm de diàmetre que poden estar acuminats o disposats en una forma anular. Poden ser de color rosa, groc o de la mateixa tonalitat que la pell. Aquestes pàpules solen disposar-se en una o dues files al voltant de la corona

Tècniques associades:

• Crioteràpia

  La criocirurgia o crioteràpia congela la lesió de la pell amb nitrogen líquid per eliminar-la sense fer malbé la pell sana del seu voltant.

Malalties de les ungles

Les ungles poden reflectir la presència de moltes malalties: malalties exclusivament unguials, de malalties de la pell o de malalties sistèmiques.
 

¿Motius de Consulta?

• Hematomes subunguals
  

  Són hemorràgies sota l'ungla produïdes per traumatismes o microtraumatismes reiterats sobre l'ungla. Sol aparèixer una taca de color negrós.

• Berrugues a les ungles
  

  Les berrugues subungueals i periungueals es troben a sota o al voltant de les ungles dels dits de les mans i dels peus.

• Infecció per fongs
  

  L'onicomicosi és la infecció per fongs de la làmina unguial o el llit unguial. Les ungles presenten deformació i decoloració groguenca o blanquinosa.

• Malalties genètiques amb manifestació unguial
  

  Les anomalies genètiques de les ungles són rares i heterogènies i poden ocórrer de forma aïllada o associada a altres alteracions de la pell, els cabells, les dents o les glàndules sudorípares.

• Psoriasi ungueal o liquen pla d'ungles
  

  Malalties inflamatòries com la psoriasi o el liquen pla poden manifestar-se amb lesions a les ungles. La psoriasi unguial pot incloure símptomes com a esquerdes, creixement anormal de les ungles i decoloració. Aquestes també poden 'afluixar-se' i separar-se de la llet unguial. Al liquen pla sol observar-se un afinament de les ungles, l'aparició de solcs o esquerdes, i/o la pèrdua d'elles.

• Taques o lunars a les ungles
  

  Les ungles poden presentar taques de coloració (de marró clara a la fosca) i de forma longitudinal (línia). Poden deure's a causes mecàniques, el consum de certs fàrmacs, alteracions endocrinològiques o pigmentació racial. Quan la línia afecta una sola ungla sol estar produïda per la presència d'un nevus (lunar). El melanoma a les ungles és poc freqüent, però davant de l'aparició d'una taca d'aquestes característiques cal anar sempre al dermatòleg.

• Tumors cancerosos
  

  Els tumors cancerosos a les ungles inclouen la malaltia de Bowen (una forma precoç de càncer de pell), el carcinoma de cèl·lules escamoses i el melanoma maligne. És fonamental acudir al dermatòleg si apareix una taca fosca a l'ungla.

• Ungler
  

  La paroníquia és una infecció de la pell que hi ha al voltant d'una ungla de la mà o del peu. L'àrea afectada es pot inflar, envermellir i fer mal, podent-se formar sobre ella una ampolla plena de pus o abscés.

• Ungles encarnades
  

  És la incrustació de la làmina unguial al plec lateral de pell de la mateixa.

Tècniques associades:

Patologia oral

¿Motius de Consulta?

• Aftes bucals
  

  Les aftes bucals o nafres són lesions petites i superficials que apareixen a la mucosa oral. Aquestes aftes es caracteritzen per tenir una forma rodona o ovalada, vores vermelloses i un color blanquinós o groguenc al centre.

• Lesions blanques
  

  Es tracta de plaques blanques de la mucosa oral que no es desprenen en fregar. És important trobar-ne la causa, ja que de vegades poden ser una entitat premaligna.

Tècniques associades:

Vitílic / Pèrdua de pigmentació

¿Motius de Consulta?

• Vitiligen a l'adult
  

  Es tracta d'un trastorn pigmentari que provoca la destrucció dels melanòcits (les cèl·lules que donen color a la pell) i que desencadena en el desenvolupament de lesions totalment blanques. Les causes del vitiligen semblen ser multifactorials i se suma la predisposició genètica, factors autoimmunes i estrès en el melanòcit. Les taques blanques solen aparèixer simètricament a banda i banda del cos.

• Infecció per fongs
  

  La pitiriasi versicolor és una infecció freqüent, sobretot entre els joves, provocada per fongs. Aquesta afecció es caracteritza per l'aparició de taques blanques que solen ser petites i rodones. No obstant això, però, poden unir-se entre si i augmentar-ne la mida. Les lesions solen aparèixer a l'esquena, el pit i la part superior dels braços i provoquen descamació i una lleu picor.

• Taques blanques en nens
  

  La pitiriasi alba és un tipus de dermatitis que es caracteritza per provocar l'aparició de taques blanques a la cara. És una condició habitual en nens i adolescents.

• Taques blanques pel sol
  

  La hipomelanosi en gotes es caracteritza per l'aparició de petites taques blanques i arrodonides a les àrees més exposades al sol. Sobretot, als braços i les cames. Normalment es noten més quan la pell està bronzejada. Tot i que no causen molèsties, són un símptoma de dany solar.

• Vitiligen infantil
  

  Aproximadament la meitat dels pacients amb vitiligen comencen a la infància, amb una lleu predominància femenina. En la majoria dels casos de vitiligen infantil, les taques blanques també apareixen de forma simètrica a banda i banda del cos. No obstant això, els petits tenen més possibilitats d'experimentar vitiligen segmentari. Aquest es caracteritza per l'aparició de taques blanques a una regió específica i en un sol costat del cos. Encara que és menys sensible al tractament, el vitiligen segmentari sol aparèixer només per un temps breu i després desapareix.

Tècniques associades:

Altres problemes de la pell

Altres malalties de la pell, no tan conegudes, tenen un gran impacte a la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Algunes tenen un origen genètic, mentre que d'altres combinen factors genètics i ambientals.
 

¿Motius de Consulta?

• Candidiasi
  

  La candidiasi afecta habitualment a les zones humides i càlides de la pell i les mucoses (com les aixelles, la boca, les ungles, el gland i la vagina). Els símptomes d'aquesta infecció causada per l'augment desmesurat de la població de fongs càndida, varien en funció de la zona del cos que es vegi afectada. Quan afecta la mucosa bucal, se sol manifestar amb la presència de plaques blanquinoses de textura cremosa. A la mucosa genito-perianal els símptomes són envermelliment, inflor, picor i cremor.

• Dishidrosi
  

  És una afecció cutània caracteritzada per l'aparició de petites butllofes a les puntes i costats dels dits de mans o peus, els palmells de les mans i les plantes dels peus. Les butllofes poden picar, fer mal o no provocar cap símptoma. Les causes de la dishidrosi són desconegudes, encara que semblen relacionades amb períodes d'ansietat i estrès. Pot aparèixer en tots dos sexes i a totes les edats.

• Erisipel-la
  

  L'erisipel·la és una infecció aguda i disseminada de la dermis, la capa intermèdia de la pell, i els teixits subcutanis. Està causada, generalment, pels bacteris estreptococs del grup A i pot afectar qualsevol persona, encara que és més freqüent en nens i persones grans. Aquest bacteri ataca la pell i el teixit cel·lular subcutani, moltes vegades aprofitant-se de talls o úlceres a la pell. La majoria de vegades l'erisipel·la afecta les cames, però pot aparèixer també a la cara. La zona infectada adquireix un color vermell intens i és dura, inflamada i calenta. L'erisipel·la pot anar acompanyada de dolor a l'àrea afectada, malestar general, calfreds i febre.

• Herpes zòster
  

  L'herpes zòster és una erupció a la pell deguda a la reactivació del virus varicel·la zòster. La causa per la qual el virus es reactiva no és clara i la malaltia pot afectar qualsevol persona i qualsevol edat. És una malaltia contagiosa. El primer símptoma generalment és dolor, formigueig o ardor a la zona del nervi afectat. Poc després apareixen l'erupció i les butllofes, les quals es trenquen formant petites úlceres. L'herpes zòster pot causar també dolor abdominal, febre i calfreds i malestar general.

• Hidrosadenitis
  

  És una malaltia inflamatòria crònica que es caracteritza per l'aparició de petites i doloroses protuberàncies sota la pell que es poden obrir o formar túnels. Sol afectar les àrees de fregament com les aixelles, les engonals, els glutis i els pits. És més freqüent en dones i sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat.

• Ictiosi
  

  És una malaltia cutània que fa que la pell es torni seca i escamosa, s'engruixi i piqui. És una patologia d'origen genètic, relativament comú, que comença a la infància i es manté al llarg de la vida. Les lesions són més freqüents a les extremitats, especialment a les cames, però també es pot veure afectat el tronc.

• Pitiriasi rosada de Gibert
  

  És una malaltia infecciosa, presumiblement d'origen víric, que afecta generalment adolescents o adults joves i és lleugerament més freqüent entre els homes. Sol iniciar-se amb una única lesió en forma de placa anul·lar amb la vora descamativa al tronc i que pot assolir diversos centímetres de diàmetre. Va seguida, al cap d'uns dies, de l'aparició de múltiples taques i pàpules més petites. Es distribueixen de manera simètrica, esquitxades per tronc, braços i cames.

• Pitiriasi versicolor
  

  Es tracta d'una infecció per fongs que afecta la pell causant trastorns de pigmentació. És una micosi crònica, lleu, normalment asimptomàtica i no és contagiosa. Pot afectar persones de qualsevol edat, i és més freqüent en adults joves. Es caracteritza pel desenvolupament de taques arrodonides de color cafè, rosat o blanc, lleument descamatives en tronc i braços.

• Sarna
  

  És una malaltia de la pell causada per un àcar que provoca picor, especialment durant la nit, erupcions cutànies, úlceres i línies primes a la pell. Es transmet generalment pel contacte pell amb pell.

Tècniques associades:

• Biòpsia de pell

  Una biòpsia de pell és l'extracció o extirpació d'una petita porció de teixit cutani per poder-lo examinar al laboratori. S'utilitza per diagnosticar o bé descartar alguna malaltia.