Un diagnòstic correcte i un tractament precoç son fonamentals per prevenir la seva progressió.
És el tipus d'alopècia més freqüent a les dones i té un origen multifactorial. Aquesta caiguda del cabell pot manifestar-se abans de la menopausa (alopècia precoç) o després (alopècia tardana). L'alopècia androgenètica femenina es caracteritza per una pèrdua de la densitat capil·lar generalitzada, però sobretot a la regió frontal central i laterals. Les dones amb aquest tipus d'alopècia conserven la línia de naixement dels cabells. Sense tractament, la caiguda dels cabells serà progressiva, sobretot si comença a la joventut.
Consisteix en la pèrdua de cabell a la línia de naixement dels cabells, en la qual es poden observar cabells aïllats. Sol anar acompanyada d'alopècia a les celles. També es poden veure afectats els cabells de la zona del clatell i fins i tot el pèl corporal. L'alopècia frontal fibrosant es dóna sobretot en dones postmenopàusiques, però cada cop es descriuen més casos en dones més joves.
Les dones poden experimentar una caiguda del cabell generalitzada, brusca e intensa. Hi ha diferents tipus d'efluvis i les causes poden ser molt variades. Des de malalties endocrines, patologies (per exemple, la covid-19), el consum de fàrmacs, deficiències nutricionals, una manca de ferro, la tensió emocional, l'estrès físic o el postpart. En general, els efluvis tenen un caràcter autolimitat, transitori i reverisble.
Es caracteritza per una caiguda sobtada i gairebé immediata del cabell, els cabells de la barba, el bigoti o el borrissol corporal en forma rodona o ovalada. Es tracta d'un procés no contagiós que pot afectar tant homes com dones i que es pot iniciar a qualsevol edat. Es desconeixen amb precisió les causes de l'alopècia areata, però sembla que existeix una predisposició familiar i es pot presentar juntament amb altres malalties. Per la seva banda, sembla que l'estrès és un factor desencadenant. En general, els cabells tornen a créixer al cap d'uns mesos. No obstant això, l'evolució de l'alopècia areata és impredictible i hi sol haver recaigudes.
Hi ha diferents causes que poden provocar una pèrdua de pèl irreversible. Entre elles, malalties congènites, infeccions al cuir cabellut, tumors benignes i malignes, i malalties de la pell com el liquen pla o el lupus eritematós. Tot i que no solen afectar grans àrees del cuir cabellut, solen tenir un impacte a nivell estètic i en l'autoestima dels que la pateixen.
Hi ha diferents causes per les quals es produeix una caiguda dels pèls de les celles i les pestanyes.
En general, aquesta alopècia no és total, sinó que consisteix en una disminució de la densitat dels cabells o una pèrdua localitzada.
Aquest tipus d'alopècia es pot manifestar amb una caiguda dels cabells de les celles de forma sobtada.
La pèrdua de densitat en celles i pestanyes pot ser un símptoma d'aquest tipus d'alopècia, que afecta principalment a les dones.
Una depilació agressiva i en excés pot provocar una pèrdua de les celles de caràcter permanent.
La dermatitis seborreica o la dermatitis atòpica també poden ser la causa de la pèrdua de pèl a celles i pestanyes. També la psoriasi. Aquestes malalties de la pell poden provocar un rascat en excés que generi ferides. En formar-se la cicatriu, es destrueix l'arrel dels cabells de forma permanent.
Hi ha persones que tenen la mania d'arrencar-se els cabells o els pèls d'altres àrees del cos, entre elles les celles.