Revisió de pell/ lunar

Les pigues poden ser de diferents mides, formes i colors, depenent de la seva localització i mode d'aparició. No obstant això, solen ser rosats o marrons, plans o voluminosos i de forma ovalada. Poden estar aïllats o en grups.

El principal perill dels lunars és que es poden transformar en melanoma, un tipus de càncer de pell que pot tenir conseqüències serioses.

La revisió de lunars és fonamental. Si mai no te'ls ha revisat un dermatòleg, ho hauries de fer.

Si el dermatòleg et diu de revisar-te'ls periòdicament, és molt important que segueixis el consell.
 

¿Motius de Consulta?

• Eliminar lunars
  

  La majoria de nevus només requereixen revisions dermatològiques periòdiques. Tot i això, hi ha ocasions en què es decideix treure lunars perquè tenen un aspecte irregular, la seva localització implica un difícil control o per qüestions estètiques

• Nevus displàsic o nevus atípics
  

  Els nevus displàsics o atípics són aquells que tenen una forma irregular, presenten més d'un color i tenen un diàmetre més gran de 6 mm (és a dir, són més grans que la goma d'un llapis). Són nevus que han de ser valorats i controlats per un dermatòleg, perquè hi ha el risc que es converteixin en lunars malignes o cancerígens.

• Nevus o lunars benignes
  

  La majoria de persones tenen lunars benignes a la pell i fins i tot en alguns casos en gran quantitat, podent comptar-se més de 100 nevus. Aquests lunars benignes usualment es troben a qualsevol zona corporal, fins i tot al cuir cabellut o els genitals. Encara que la majoria dels lunars comuns poden estar presents des del naixement, usualment apareixen més tard, en la infantesa.

• Revisió de lunars periòdica (Screening de la pell)
  

  Encara que els lunars comuns no són cancerígens, les persones que presenten més de 50 nevus tenen més risc de patir melanoma. L'augment del càncer de pell a la població fa necessari la creació d'equips mèdics experts en la revisió de pigues (screening cutani) i el diagnòstic precoç d'aquesta patologia. Les persones amb múltiples pigues han de fer un control de pigues freqüent, amb la periodicitat que dictarà el dermatòleg.

Tècniques associades:

• Cirurgia cutània amb mínima cicatriu

  Els dermatòlegs són els metges experts en cirurgia cutània per treure lunars o qualsevol altra tumoració cutània. Gràcies a aquesta tècnica quirúrgica, s'elimina la piga de forma adequada, deixant la menor cicatriu possible.

• Epiluminescència

  El mapa de lunars o Body-Map Fotofinder utilitza la tecnologia de l'epiluminescència o dermatoscòpia digital per realitzar una exploració segura i eficaç de tots els lunars, taques i tumors de la pell. La dermatoscòpia permet diagnosticar lesions en fases inicials, fins i tot abans que l'exploració visual normal les pugui reconèixer.

• Làser CO2 microablatiu

  El làser CO2 micro-ablatiu permet treure lunars berrugosos deixant una mínima o nul·la cicatriu.

Taques / Berrugues

Encara que es tracti de lesions cutànies inofensives, algunes poden causar molèsties, per exemple, els mol·luscs contagiosos en nens, els lunars berrugosos o les berrugues plantars.

Tant les taques, les pigues, les berrugues o lesions com la queratosi seborreica solen provocar també una incomoditat estètica.

El dermatòleg és el metge especialista per valorar qualsevol canvi a la pell i per treure berrugues, taques, lunars i lesions cutànies amb seguretat i eficàcia.
 

¿Motius de Consulta?

• Berrugues a les mans
  

  Les berrugues a les mans son una de les localitzacions més habituals. Tot i que acostumen a ser inofensives, les berrugues poden ocasionar molèsties, a més d'una incomoditat estètica. Treure les berrugues de les mans és la també la manera de prevenir la propagació de les lesions a altres parts del cos o a altres persones.

• Berrugues al coll
  

  Les berrugues al coll solen ser fibromes tous o acrocordons que apareixen per predisposició genètica, canvis hormonals o sobrepès, entre altres causes. També s'ha associat l'aparició de berrugues al coll amb la diabetis mal controlada. Aquestes lesions no solen causar símptomes, però en estar en una zona de fregament, poden inflamar-se i molestar.

• Berrugues als peus
  

  Les berrugues als peus solen aparèixer a la planta (berrugues plantars) o als dits. De vegades, quan hi ha una berruga al taló del peu o altres zones de suport, aquestes poden créixer cap a dins, sota un call. Les berrugues als peus poden provocar dolor i sensibilitat al caminar o estar dret. Eliminar les berrugues dels peus acaba amb aquestes molèsties.

• Berrugues corporals (Queratosis Seborreiques)
  

  La queratosi seborreica generalment apareix com un bony marró o negre al pit, les espatlles o l'esquena. Per això moltes vegades es descriguin com a berrugues al cos o berrugues corporals. També poden aparèixer a la cara. La seva aparença pot ser semblant a algunes lesions del càncer de pell, per la qual cosa sempre han de ser valorades per un dermatòleg. Tot i que no sol causar dolor, generalment es decideix eliminar la queratosi seborreica perquè molesta o s'irrita amb el frec de la roba, així com per raons estètiques.

• Lunars berrugosos
  

  Els lunars berrugosos reben aquest nom perquè es tracta d'un tipus de lunars en forma de berruga. Al principi, aquests lunars són com una piga, llisos i de color marró o negre. Tot i això, amb el pas del temps, aquests es tornen voluminosos. Encara que no representin un problema de salut, solen causar una important incomoditat estètica, a més de poder molestar amb el frec de la roba.

• Melasma
  

  El melasma és un tipus de taca que pot ser de color marró clar o fosc i que apareix normalment a la cara. Aquest tipus de taques sol afectar dones joves i es relaciona la seva aparició amb exposició solar juntament amb factors hormonals. Per això solen aparèixer a l'embaràs, la lactància o amb l'ús d'anticonceptius hormonals.

• Mol·lusc contagiós (berrugues en nens)
  

  El mol·lusc contagiós en nens és una infecció molt comuna que es caracteritza per l'aparició d'uns petits bonys a la pell, molt semblants a les berrugues. En general, no causen dolor, però poden picar, envermellir-se i inflamar-se. Tal com indica el seu nom, són molt contagiosos i de fàcil autoinoculació. El tractament per al mol·lusc contagiós en nens té com a objectiu acabar amb les molèsties que pot provocar, així com prevenir la propagació de les lesions a altres parts del cos o altres persones.

• Quists cutanis
  

  La pell pot presentar diferents tipus de quists. Des de quists més grans (quists epidermoides i quists sebacis o pilosos), fins a petits quists (quists de milia o millium). Els quists cutanis grans no solen ser dolorosos, tret que esclatin sota la pell, s'inflamin o s'infectin. Tot i així, és convenient eliminar els quists. Treure els quists de millium respon habitualment a una qüestió estètica, encara que també poden causar molèsties.

• Taques del sol
  

  L'exposició solar provoca l'aparició de taques fosques a la pell, de color marró o negre. Es tracta de llentiscles solars o, com es coneixen popularment, taques del sol. Aquestes tendeixen a aparèixer a mesura que s'envelleix.

Tècniques associades:

• Epiluminescència

  El mapa de lunars o Body-Map Fotofinder utilitza la tecnologia de l'epiluminescència o dermatoscòpia digital per realitzar una exploració segura i eficaç de tots els lunars, taques i tumors de la pell. La dermatoscòpia permet diagnosticar lesions en fases inicials, fins i tot abans que l'exploració visual normal les pugui reconèixer.

• Làser Q-Switch (Affinity)

  El làser Affinity QS és un potent làser molt eficaç en el tractament lesions pigmentades com a lunars i l'eliminació de tatuatges.

Dermatologia Pediàtrica

¿Motius de Consulta?

• Contact Dermatitis
  

• Foot fungus
  

• Angiomas
  

• Impetigo
  

• Infantile atopic dermatitis
  

• Lice
  

• Molluscum contagiosum
  

• Warts
  

Tècniques associades:

Carcinoma / Melanoma / Oncologia cutània

¿Motius de Consulta?

• Actinic cheilitis
  

• Actinic keratoses
  

• Basal cell carcinoma
  

• Melanoma
  

• Other types of skin cancer
  

• Squamous Cell Carcinoma
  

Tècniques associades:

• Skin biopsy

• Sentinel Node Surgery with Melanoma

• Mohs Micrographic Surgery

• Epiluminescence

• Teràpia Fotodinàmica

• Crioteràpia

  La criocirurgia o crioteràpia congela la lesió de la pell amb nitrogen líquid per eliminar-la sense fer malbé la pell sana del seu voltant.

Sudoració Excessiva

Les parts més afectades per la hiperhidrosi són les mans, els peus, la cara, el tron, les aixelles i la zona de les angonals.

La sudoració excessiva incrementa el risc d'infeccions a la pell.

Tot i això, aquesta afecció té sobretot un impacte a nivell social i emocional.
 

¿Motius de Consulta?

• Hiperhidrosi primària focal
  

  És una hiperhidrosi o sudoració excessiva que té un component genètic. Sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat. Afecta una o diverses parts del cos i els episodis de sudoració excessiva solen tenir lloc durant el dia.

• Hiperhidrosi secundària generalitzada
  

  Aquest tipus d'hiperhidrosi o sudoració excessiva apareixen a causa d'una malaltia, el consum de medicaments o determinats tractaments. Afecta totes les parts del cos i tendeix a produir-se durant la nit.

Tècniques associades:

• Bòtox

  La toxina botulínica o bòtox es fa servir per tractar arrugues o línies d'expressió, en tractaments de rejoveniment facial i de sudació excessiva.

• Lipolàser

  IDERMA va ser el primer centre de Catalunya en oferir tractaments amb lipolàser i sent els especialistes amb més experiència en aquest tipus de tractaments.

Patologia genital

La humitat, la temperatura i els fluids corporals d'aquesta àrea, juntament amb la juxtaposició dels tractes urinari, gastrointestinal i genital, són factors que predisposen a l'aparició d'afeccions de la pell o les mucoses,
 

¿Motius de Consulta?

• Condiloma
  

  Es tracta de la malaltia de transmissió sexual més comú. Està gairebé sempre relacionada amb un tipus de Virus del Papil·loma Humà (VPH) de baix risc, però alguns tipus s'han associat al càncer vulvar i al càncer de penis. Els condilomes o berrugues genitals solen presentar-se en forma de pàpules o pediculades (amb una estructura semblant a una tija o tronc) i amb una superfície irregular. Es poden presentar a tota la mucosa anogenital i creixen progressivament. En general, són asimptomàtiques, però poden causar picor, cremor o sagnat.

• Dermatitis genital per contacte
  

  La dermatitis genital pot ésser al·lèrgica o irritativa i sol estar provocada per l'ús de preservatius, espermaticides, lubricants o sabons, o bé per dutxes vaginals o el consum de certs medicaments.

• Herpes genital
  

  L'herpes genital es caracteritza per l'erupció de petites butllofes plenes d'un fluid de color groc clar. Quan aquestes butllofes es trenquen, deixen nafres doloroses que formen una crosta. Altres símptomes de la infecció són la febre, el malestar general, el dolor en orinar i la disminució de la gana.

• Lesions malignes o premalignes
  

  Els condilomes poden ser lesions precursores del càncer de penis o vulvar. Així mateix, poden aparèixer carcinomes a l'àrea genital, generalment vulva, penis i/o prepuci. El melanoma també pot aparèixer a les mucoses de la vulva, la vagina o el penis.

• Liquen esclerós genital
  

  El liquen esclerós és un trastorn poc freqüent que provoca taques blanques a la pell i fa que sigui més prima del normal. Les taques també poden ser violàcies i presentar telangiectàsies, vesícules i erosions a la superfície. Sol afectar la zona dels genitals i l'anus.

• Malalties de la pell a l'àrea genital
  

  Malalties cutànies com el vitiligen, la psoriasi o el liquen pla també poden manifestar-se amb lesions a l'àrea genital.

• Malalties de transmissió sexual
  

  Més enllà dels condilomes o berrugues anogenitals, hi ha malalties de transmissió sexual com l'herpes o la sífilis que produeixen lesions a l'àrea genital.

• Papilomatosi vestibular
  

  Sovint es refereix a la papil·lomatosi vestibular com la contrapartida femenina de les pàpules perlades al penis. Es tracta d'una variant normal de la mucosa vestibular que s'observa fins a un 45% de les dones premenopàusiques i un 10% de les postmenopàusiques. Aquestes pàpules es localitzen a la cara interna dels llavis menors.

• Pàpules perlades del penis
  

  Les pàpules perlades es consideren una condició normal del penis. Són petits embalums d'entre 1 i 2 mm de diàmetre que poden estar acuminats o disposats en una forma anular. Poden ser de color rosa, groc o de la mateixa tonalitat que la pell. Aquestes pàpules solen disposar-se en una o dues files al voltant de la corona

Tècniques associades:

• Crioteràpia

  La criocirurgia o crioteràpia congela la lesió de la pell amb nitrogen líquid per eliminar-la sense fer malbé la pell sana del seu voltant.

Malalties de les ungles

Les ungles poden reflectir la presència de moltes malalties: malalties exclusivament unguials, de malalties de la pell o de malalties sistèmiques.
 

¿Motius de Consulta?

• Hematomes subunguals
  

  Són hemorràgies sota l'ungla produïdes per traumatismes o microtraumatismes reiterats sobre l'ungla. Sol aparèixer una taca de color negrós.

• Berrugues a les ungles
  

  Les berrugues subungueals i periungueals es troben a sota o al voltant de les ungles dels dits de les mans i dels peus.

• Infecció per fongs
  

  L'onicomicosi és la infecció per fongs de la làmina unguial o el llit unguial. Les ungles presenten deformació i decoloració groguenca o blanquinosa.

• Malalties genètiques amb manifestació unguial
  

  Les anomalies genètiques de les ungles són rares i heterogènies i poden ocórrer de forma aïllada o associada a altres alteracions de la pell, els cabells, les dents o les glàndules sudorípares.

• Psoriasi ungueal o liquen pla d'ungles
  

  Malalties inflamatòries com la psoriasi o el liquen pla poden manifestar-se amb lesions a les ungles. La psoriasi unguial pot incloure símptomes com a esquerdes, creixement anormal de les ungles i decoloració. Aquestes també poden 'afluixar-se' i separar-se de la llet unguial. Al liquen pla sol observar-se un afinament de les ungles, l'aparició de solcs o esquerdes, i/o la pèrdua d'elles.

• Taques o lunars a les ungles
  

  Les ungles poden presentar taques de coloració (de marró clara a la fosca) i de forma longitudinal (línia). Poden deure's a causes mecàniques, el consum de certs fàrmacs, alteracions endocrinològiques o pigmentació racial. Quan la línia afecta una sola ungla sol estar produïda per la presència d'un nevus (lunar). El melanoma a les ungles és poc freqüent, però davant de l'aparició d'una taca d'aquestes característiques cal anar sempre al dermatòleg.

• Tumors cancerosos
  

  Els tumors cancerosos a les ungles inclouen la malaltia de Bowen (una forma precoç de càncer de pell), el carcinoma de cèl·lules escamoses i el melanoma maligne. És fonamental acudir al dermatòleg si apareix una taca fosca a l'ungla.

• Ungler
  

  La paroníquia és una infecció de la pell que hi ha al voltant d'una ungla de la mà o del peu. L'àrea afectada es pot inflar, envermellir i fer mal, podent-se formar sobre ella una ampolla plena de pus o abscés.

• Ungles encarnades
  

  És la incrustació de la làmina unguial al plec lateral de pell de la mateixa.

Tècniques associades:

Patologia oral

¿Motius de Consulta?

• Aftes bucals
  

  Les aftes bucals o nafres són lesions petites i superficials que apareixen a la mucosa oral. Aquestes aftes es caracteritzen per tenir una forma rodona o ovalada, vores vermelloses i un color blanquinós o groguenc al centre.

• Lesions blanques
  

  Es tracta de plaques blanques de la mucosa oral que no es desprenen en fregar. És important trobar-ne la causa, ja que de vegades poden ser una entitat premaligna.

Tècniques associades:

Vitílic / Pèrdua de pigmentació

¿Motius de Consulta?

• Vitiligen a l'adult
  

  Es tracta d'un trastorn pigmentari que provoca la destrucció dels melanòcits (les cèl·lules que donen color a la pell) i que desencadena en el desenvolupament de lesions totalment blanques. Les causes del vitiligen semblen ser multifactorials i se suma la predisposició genètica, factors autoimmunes i estrès en el melanòcit. Les taques blanques solen aparèixer simètricament a banda i banda del cos.

• Infecció per fongs
  

  La pitiriasi versicolor és una infecció freqüent, sobretot entre els joves, provocada per fongs. Aquesta afecció es caracteritza per l'aparició de taques blanques que solen ser petites i rodones. No obstant això, però, poden unir-se entre si i augmentar-ne la mida. Les lesions solen aparèixer a l'esquena, el pit i la part superior dels braços i provoquen descamació i una lleu picor.

• Taques blanques en nens
  

  La pitiriasi alba és un tipus de dermatitis que es caracteritza per provocar l'aparició de taques blanques a la cara. És una condició habitual en nens i adolescents.

• Taques blanques pel sol
  

  La hipomelanosi en gotes es caracteritza per l'aparició de petites taques blanques i arrodonides a les àrees més exposades al sol. Sobretot, als braços i les cames. Normalment es noten més quan la pell està bronzejada. Tot i que no causen molèsties, són un símptoma de dany solar.

• Vitiligen infantil
  

  Aproximadament la meitat dels pacients amb vitiligen comencen a la infància, amb una lleu predominància femenina. En la majoria dels casos de vitiligen infantil, les taques blanques també apareixen de forma simètrica a banda i banda del cos. No obstant això, els petits tenen més possibilitats d'experimentar vitiligen segmentari. Aquest es caracteritza per l'aparició de taques blanques a una regió específica i en un sol costat del cos. Encara que és menys sensible al tractament, el vitiligen segmentari sol aparèixer només per un temps breu i després desapareix.

Tècniques associades:

Altres problemes de la pell

Altres malalties de la pell, no tan conegudes, tenen un gran impacte a la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Algunes tenen un origen genètic, mentre que d'altres combinen factors genètics i ambientals.
 

¿Motius de Consulta?

• Candidiasi
  

  La candidiasi afecta habitualment a les zones humides i càlides de la pell i les mucoses (com les aixelles, la boca, les ungles, el gland i la vagina). Els símptomes d'aquesta infecció causada per l'augment desmesurat de la població de fongs càndida, varien en funció de la zona del cos que es vegi afectada. Quan afecta la mucosa bucal, se sol manifestar amb la presència de plaques blanquinoses de textura cremosa. A la mucosa genito-perianal els símptomes són envermelliment, inflor, picor i cremor.

• Dishidrosi
  

  És una afecció cutània caracteritzada per l'aparició de petites butllofes a les puntes i costats dels dits de mans o peus, els palmells de les mans i les plantes dels peus. Les butllofes poden picar, fer mal o no provocar cap símptoma. Les causes de la dishidrosi són desconegudes, encara que semblen relacionades amb períodes d'ansietat i estrès. Pot aparèixer en tots dos sexes i a totes les edats.

• Erisipel-la
  

  L'erisipel·la és una infecció aguda i disseminada de la dermis, la capa intermèdia de la pell, i els teixits subcutanis. Està causada, generalment, pels bacteris estreptococs del grup A i pot afectar qualsevol persona, encara que és més freqüent en nens i persones grans. Aquest bacteri ataca la pell i el teixit cel·lular subcutani, moltes vegades aprofitant-se de talls o úlceres a la pell. La majoria de vegades l'erisipel·la afecta les cames, però pot aparèixer també a la cara. La zona infectada adquireix un color vermell intens i és dura, inflamada i calenta. L'erisipel·la pot anar acompanyada de dolor a l'àrea afectada, malestar general, calfreds i febre.

• Herpes zòster
  

  L'herpes zòster és una erupció a la pell deguda a la reactivació del virus varicel·la zòster. La causa per la qual el virus es reactiva no és clara i la malaltia pot afectar qualsevol persona i qualsevol edat. És una malaltia contagiosa. El primer símptoma generalment és dolor, formigueig o ardor a la zona del nervi afectat. Poc després apareixen l'erupció i les butllofes, les quals es trenquen formant petites úlceres. L'herpes zòster pot causar també dolor abdominal, febre i calfreds i malestar general.

• Hidrosadenitis
  

  És una malaltia inflamatòria crònica que es caracteritza per l'aparició de petites i doloroses protuberàncies sota la pell que es poden obrir o formar túnels. Sol afectar les àrees de fregament com les aixelles, les engonals, els glutis i els pits. És més freqüent en dones i sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat.

• Ictiosi
  

  És una malaltia cutània que fa que la pell es torni seca i escamosa, s'engruixi i piqui. És una patologia d'origen genètic, relativament comú, que comença a la infància i es manté al llarg de la vida. Les lesions són més freqüents a les extremitats, especialment a les cames, però també es pot veure afectat el tronc.

• Pitiriasi rosada de Gibert
  

  És una malaltia infecciosa, presumiblement d'origen víric, que afecta generalment adolescents o adults joves i és lleugerament més freqüent entre els homes. Sol iniciar-se amb una única lesió en forma de placa anul·lar amb la vora descamativa al tronc i que pot assolir diversos centímetres de diàmetre. Va seguida, al cap d'uns dies, de l'aparició de múltiples taques i pàpules més petites. Es distribueixen de manera simètrica, esquitxades per tronc, braços i cames.

• Pitiriasi versicolor
  

  Es tracta d'una infecció per fongs que afecta la pell causant trastorns de pigmentació. És una micosi crònica, lleu, normalment asimptomàtica i no és contagiosa. Pot afectar persones de qualsevol edat, i és més freqüent en adults joves. Es caracteritza pel desenvolupament de taques arrodonides de color cafè, rosat o blanc, lleument descamatives en tronc i braços.

• Sarna
  

  És una malaltia de la pell causada per un àcar que provoca picor, especialment durant la nit, erupcions cutànies, úlceres i línies primes a la pell. Es transmet generalment pel contacte pell amb pell.

Tècniques associades:

• Biòpsia de pell

  Una biòpsia de pell és l'extracció o extirpació d'una petita porció de teixit cutani per poder-lo examinar al laboratori. S'utilitza per diagnosticar o bé descartar alguna malaltia.