Un diagnòstic correcte i un tractament precoç son fonamentals per prevenir la seva progressió.
És el tipus d'alopècia més freqüent a les dones i té un origen multifactorial. Aquesta caiguda del cabell pot manifestar-se abans de la menopausa (alopècia precoç) o després (alopècia tardana). L'alopècia androgenètica femenina es caracteritza per una pèrdua de la densitat capil·lar generalitzada, però sobretot a la regió frontal central i laterals. Les dones amb aquest tipus d'alopècia conserven la línia de naixement dels cabells. Sense tractament, la caiguda dels cabells serà progressiva, sobretot si comença a la joventut.
Consisteix en la pèrdua de cabell a la línia de naixement dels cabells, en la qual es poden observar cabells aïllats. Sol anar acompanyada d'alopècia a les celles. També es poden veure afectats els cabells de la zona del clatell i fins i tot el pèl corporal. L'alopècia frontal fibrosant es dóna sobretot en dones postmenopàusiques, però cada cop es descriuen més casos en dones més joves.
Les dones poden experimentar una caiguda del cabell generalitzada, brusca e intensa. Hi ha diferents tipus d'efluvis i les causes poden ser molt variades. Des de malalties endocrines, patologies (per exemple, la covid-19), el consum de fàrmacs, deficiències nutricionals, una manca de ferro, la tensió emocional, l'estrès físic o el postpart. En general, els efluvis tenen un caràcter autolimitat, transitori i reverisble.
Es caracteritza per una caiguda sobtada i gairebé immediata del cabell, els cabells de la barba, el bigoti o el borrissol corporal en forma rodona o ovalada. Es tracta d'un procés no contagiós que pot afectar tant homes com dones i que es pot iniciar a qualsevol edat. Es desconeixen amb precisió les causes de l'alopècia areata, però sembla que existeix una predisposició familiar i es pot presentar juntament amb altres malalties. Per la seva banda, sembla que l'estrès és un factor desencadenant. En general, els cabells tornen a créixer al cap d'uns mesos. No obstant això, l'evolució de l'alopècia areata és impredictible i hi sol haver recaigudes.
Hi ha diferents causes que poden provocar una pèrdua de pèl irreversible. Entre elles, malalties congènites, infeccions al cuir cabellut, tumors benignes i malignes, i malalties de la pell com el liquen pla o el lupus eritematós. Tot i que no solen afectar grans àrees del cuir cabellut, solen tenir un impacte a nivell estètic i en l'autoestima dels que la pateixen.
Existen diferentes causas por las que se produce una caída de los pelos de las cejas y las pestañas.
Por lo general, esta alopecia no es total, sino que consiste en una disminución de la densidad del pelo o una pérdida localizada.
Este tipo de alopecia puede manifestarse con una caída del pelo de las cejas de forma repentina.
La pérdida de densidad en cejas y pestañas puede ser un síntoma de este tipo de alopecia, que afecta principalmente a las mujeres.
La dermatitis seborreica o la dermatitis atópica también pueden ser la causa de la pérdida de pelo en cejas y pestañas. También la psoriasis. Estas enfermedades de la piel pueden provocar un rascado en exceso que genere heridas. Al formarse la cicatriz, se destruye la raíz del pelo de forma permanente.
Hay personas que tienen la manía de arrancarse el cabello o pelos de otras áreas del cuerpo, entre ellas las cejas.
Una depilación agresiva y en exceso puede provocar una pérdida de las cejas de carácter permanente.