Les parts més afectades per la hiperhidrosi són les mans, els peus, la cara, el tron, les aixelles i la zona de les angonals.
La sudoració excessiva incrementa el risc d'infeccions a la pell.
Tot i això, aquesta afecció té sobretot un impacte a nivell social i emocional.
És una hiperhidrosi o sudoració excessiva que té un component genètic. Sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat. Afecta una o diverses parts del cos i els episodis de sudoració excessiva solen tenir lloc durant el dia.
Aquest tipus d'hiperhidrosi o sudoració excessiva apareixen a causa d'una malaltia, el consum de medicaments o determinats tractaments. Afecta totes les parts del cos i tendeix a produir-se durant la nit.
La toxina botulínica o bòtox es fa servir per tractar arrugues o línies d'expressió, en tractaments de rejoveniment facial i de sudació excessiva.
IDERMA va ser el primer centre de Catalunya en oferir tractaments amb lipolàser i sent els especialistes amb més experiència en aquest tipus de tractaments.
La humitat, la temperatura i els fluids corporals d'aquesta àrea, juntament amb la juxtaposició dels tractes urinari, gastrointestinal i genital, són factors que predisposen a l'aparició d'afeccions de la pell o les mucoses,
Es tracta de la malaltia de transmissió sexual més comú. Està gairebé sempre relacionada amb un tipus de Virus del Papil·loma Humà (VPH) de baix risc, però alguns tipus s'han associat al càncer vulvar i al càncer de penis. Els condilomes o berrugues genitals solen presentar-se en forma de pàpules o pediculades (amb una estructura semblant a una tija o tronc) i amb una superfície irregular. Es poden presentar a tota la mucosa anogenital i creixen progressivament. En general, són asimptomàtiques, però poden causar picor, cremor o sagnat.
La dermatitis genital pot ésser al·lèrgica o irritativa i sol estar provocada per l'ús de preservatius, espermaticides, lubricants o sabons, o bé per dutxes vaginals o el consum de certs medicaments.
L'herpes genital es caracteritza per l'erupció de petites butllofes plenes d'un fluid de color groc clar. Quan aquestes butllofes es trenquen, deixen nafres doloroses que formen una crosta. Altres símptomes de la infecció són la febre, el malestar general, el dolor en orinar i la disminució de la gana.
Els condilomes poden ser lesions precursores del càncer de penis o vulvar. Així mateix, poden aparèixer carcinomes a l'àrea genital, generalment vulva, penis i/o prepuci. El melanoma també pot aparèixer a les mucoses de la vulva, la vagina o el penis.
El liquen esclerós és un trastorn poc freqüent que provoca taques blanques a la pell i fa que sigui més prima del normal. Les taques també poden ser violàcies i presentar telangiectàsies, vesícules i erosions a la superfície. Sol afectar la zona dels genitals i l'anus.
Malalties cutànies com el vitiligen, la psoriasi o el liquen pla també poden manifestar-se amb lesions a l'àrea genital.
Més enllà dels condilomes o berrugues anogenitals, hi ha malalties de transmissió sexual com l'herpes o la sífilis que produeixen lesions a l'àrea genital.
Sovint es refereix a la papil·lomatosi vestibular com la contrapartida femenina de les pàpules perlades al penis. Es tracta d'una variant normal de la mucosa vestibular que s'observa fins a un 45% de les dones premenopàusiques i un 10% de les postmenopàusiques. Aquestes pàpules es localitzen a la cara interna dels llavis menors.
Les pàpules perlades es consideren una condició normal del penis. Són petits embalums d'entre 1 i 2 mm de diàmetre que poden estar acuminats o disposats en una forma anular. Poden ser de color rosa, groc o de la mateixa tonalitat que la pell. Aquestes pàpules solen disposar-se en una o dues files al voltant de la corona
La criocirurgia o crioteràpia congela la lesió de la pell amb nitrogen líquid per eliminar-la sense fer malbé la pell sana del seu voltant.
Les ungles poden reflectir la presència de moltes malalties: malalties exclusivament unguials, de malalties de la pell o de malalties sistèmiques.
Són hemorràgies sota l'ungla produïdes per traumatismes o microtraumatismes reiterats sobre l'ungla. Sol aparèixer una taca de color negrós.
Les berrugues subungueals i periungueals es troben a sota o al voltant de les ungles dels dits de les mans i dels peus.
L'onicomicosi és la infecció per fongs de la làmina unguial o el llit unguial. Les ungles presenten deformació i decoloració groguenca o blanquinosa.
Les anomalies genètiques de les ungles són rares i heterogènies i poden ocórrer de forma aïllada o associada a altres alteracions de la pell, els cabells, les dents o les glàndules sudorípares.
Malalties inflamatòries com la psoriasi o el liquen pla poden manifestar-se amb lesions a les ungles. La psoriasi unguial pot incloure símptomes com a esquerdes, creixement anormal de les ungles i decoloració. Aquestes també poden 'afluixar-se' i separar-se de la llet unguial. Al liquen pla sol observar-se un afinament de les ungles, l'aparició de solcs o esquerdes, i/o la pèrdua d'elles.
Les ungles poden presentar taques de coloració (de marró clara a la fosca) i de forma longitudinal (línia). Poden deure's a causes mecàniques, el consum de certs fàrmacs, alteracions endocrinològiques o pigmentació racial. Quan la línia afecta una sola ungla sol estar produïda per la presència d'un nevus (lunar). El melanoma a les ungles és poc freqüent, però davant de l'aparició d'una taca d'aquestes característiques cal anar sempre al dermatòleg.
Els tumors cancerosos a les ungles inclouen la malaltia de Bowen (una forma precoç de càncer de pell), el carcinoma de cèl·lules escamoses i el melanoma maligne. És fonamental acudir al dermatòleg si apareix una taca fosca a l'ungla.
La paroníquia és una infecció de la pell que hi ha al voltant d'una ungla de la mà o del peu. L'àrea afectada es pot inflar, envermellir i fer mal, podent-se formar sobre ella una ampolla plena de pus o abscés.
És la incrustació de la làmina unguial al plec lateral de pell de la mateixa.
Les aftes bucals o nafres són lesions petites i superficials que apareixen a la mucosa oral. Aquestes aftes es caracteritzen per tenir una forma rodona o ovalada, vores vermelloses i un color blanquinós o groguenc al centre.
Es tracta de plaques blanques de la mucosa oral que no es desprenen en fregar. És important trobar-ne la causa, ja que de vegades poden ser una entitat premaligna.
Es tracta d'un trastorn pigmentari que provoca la destrucció dels melanòcits (les cèl·lules que donen color a la pell) i que desencadena en el desenvolupament de lesions totalment blanques. Les causes del vitiligen semblen ser multifactorials i se suma la predisposició genètica, factors autoimmunes i estrès en el melanòcit. Les taques blanques solen aparèixer simètricament a banda i banda del cos.
La pitiriasi versicolor és una infecció freqüent, sobretot entre els joves, provocada per fongs. Aquesta afecció es caracteritza per l'aparició de taques blanques que solen ser petites i rodones. No obstant això, però, poden unir-se entre si i augmentar-ne la mida. Les lesions solen aparèixer a l'esquena, el pit i la part superior dels braços i provoquen descamació i una lleu picor.
La pitiriasi alba és un tipus de dermatitis que es caracteritza per provocar l'aparició de taques blanques a la cara. És una condició habitual en nens i adolescents.
La hipomelanosi en gotes es caracteritza per l'aparició de petites taques blanques i arrodonides a les àrees més exposades al sol. Sobretot, als braços i les cames. Normalment es noten més quan la pell està bronzejada. Tot i que no causen molèsties, són un símptoma de dany solar.
Aproximadament la meitat dels pacients amb vitiligen comencen a la infància, amb una lleu predominància femenina. En la majoria dels casos de vitiligen infantil, les taques blanques també apareixen de forma simètrica a banda i banda del cos. No obstant això, els petits tenen més possibilitats d'experimentar vitiligen segmentari. Aquest es caracteritza per l'aparició de taques blanques a una regió específica i en un sol costat del cos. Encara que és menys sensible al tractament, el vitiligen segmentari sol aparèixer només per un temps breu i després desapareix.
Altres malalties de la pell, no tan conegudes, tenen un gran impacte a la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Algunes tenen un origen genètic, mentre que d'altres combinen factors genètics i ambientals.
La candidiasi afecta habitualment a les zones humides i càlides de la pell i les mucoses (com les aixelles, la boca, les ungles, el gland i la vagina). Els símptomes d'aquesta infecció causada per l'augment desmesurat de la població de fongs càndida, varien en funció de la zona del cos que es vegi afectada. Quan afecta la mucosa bucal, se sol manifestar amb la presència de plaques blanquinoses de textura cremosa. A la mucosa genito-perianal els símptomes són envermelliment, inflor, picor i cremor.
És una afecció cutània caracteritzada per l'aparició de petites butllofes a les puntes i costats dels dits de mans o peus, els palmells de les mans i les plantes dels peus. Les butllofes poden picar, fer mal o no provocar cap símptoma. Les causes de la dishidrosi són desconegudes, encara que semblen relacionades amb períodes d'ansietat i estrès. Pot aparèixer en tots dos sexes i a totes les edats.
L'erisipel·la és una infecció aguda i disseminada de la dermis, la capa intermèdia de la pell, i els teixits subcutanis. Està causada, generalment, pels bacteris estreptococs del grup A i pot afectar qualsevol persona, encara que és més freqüent en nens i persones grans. Aquest bacteri ataca la pell i el teixit cel·lular subcutani, moltes vegades aprofitant-se de talls o úlceres a la pell. La majoria de vegades l'erisipel·la afecta les cames, però pot aparèixer també a la cara. La zona infectada adquireix un color vermell intens i és dura, inflamada i calenta. L'erisipel·la pot anar acompanyada de dolor a l'àrea afectada, malestar general, calfreds i febre.
L'herpes zòster és una erupció a la pell deguda a la reactivació del virus varicel·la zòster. La causa per la qual el virus es reactiva no és clara i la malaltia pot afectar qualsevol persona i qualsevol edat. És una malaltia contagiosa. El primer símptoma generalment és dolor, formigueig o ardor a la zona del nervi afectat. Poc després apareixen l'erupció i les butllofes, les quals es trenquen formant petites úlceres. L'herpes zòster pot causar també dolor abdominal, febre i calfreds i malestar general.
És una malaltia inflamatòria crònica que es caracteritza per l'aparició de petites i doloroses protuberàncies sota la pell que es poden obrir o formar túnels. Sol afectar les àrees de fregament com les aixelles, les engonals, els glutis i els pits. És més freqüent en dones i sol manifestar-se per primera vegada a la pubertat.
És una malaltia cutània que fa que la pell es torni seca i escamosa, s'engruixi i piqui. És una patologia d'origen genètic, relativament comú, que comença a la infància i es manté al llarg de la vida. Les lesions són més freqüents a les extremitats, especialment a les cames, però també es pot veure afectat el tronc.
És una malaltia infecciosa, presumiblement d'origen víric, que afecta generalment adolescents o adults joves i és lleugerament més freqüent entre els homes. Sol iniciar-se amb una única lesió en forma de placa anul·lar amb la vora descamativa al tronc i que pot assolir diversos centímetres de diàmetre. Va seguida, al cap d'uns dies, de l'aparició de múltiples taques i pàpules més petites. Es distribueixen de manera simètrica, esquitxades per tronc, braços i cames.
Es tracta d'una infecció per fongs que afecta la pell causant trastorns de pigmentació. És una micosi crònica, lleu, normalment asimptomàtica i no és contagiosa. Pot afectar persones de qualsevol edat, i és més freqüent en adults joves. Es caracteritza pel desenvolupament de taques arrodonides de color cafè, rosat o blanc, lleument descamatives en tronc i braços.
És una malaltia de la pell causada per un àcar que provoca picor, especialment durant la nit, erupcions cutànies, úlceres i línies primes a la pell. Es transmet generalment pel contacte pell amb pell.
Una biòpsia de pell és l'extracció o extirpació d'una petita porció de teixit cutani per poder-lo examinar al laboratori. S'utilitza per diagnosticar o bé descartar alguna malaltia.